Es van identificar i comptar els morts en carretera en una zona fisiogràficament uniforme de l'illa de Mallorca. Els transsectes implicaven una selecció limitada de carreteres que abasten una àmplia variació de característiques de trànsit. Pràcticament tots els vertebrats terrestres que es troben a la zona estaven representats, i la mortalitat mitjana observada va ser de 36,5 animals per quilòmetre. Hi ha regressions significatives de la mortalitat sobre la velocitat mitjana dels vehicles, i sobre el producte de la velocitat mitjana per la intensitat. Es presenta un model gràfic de detectabilitat de roafkill per discutir els diferents factors que s'han d'avaluar en un estudi més ampli. A partir de les dades ja obtingudes, el nombre de vertebrats salvatges morts cada any a les carreteres de les Illes Balears es pot estimar en l'ordre de 105. Les anàlisis aquí presentades suggereixen fermament que una reducció de la velocitat màxima de 120 a 80 Km/h es tradueix en una reducció del 50% dels morts a la carretera. Sembla clar que les estratègies que es desenvolupen actualment per a la sostenibilitat del transport haurien de considerar explícitament l'impacte més directe del trànsit sobre la biodiversitat. Palabras clave: Biodiversitat, Sinistralitat amb fauna, Planificació de la infraestructura, Mortalitat, Límit de velocitat, Mesura relacionada amb el trànsit, Vertebrats